Amb el Black Friday a menys d’un mes, les pantalles es omplen de comptes enrere, d’«últimes unitats» i de descomptes que caduquen a mitjanit. Quasi tots hem comprat alguna vegada alguna cosa que no necessitàvem. En l’oniomania, tanmateix, comprar deixa de ser una elecció: és un impuls difícil de resistir, que es repeteix tot i que causi problemes de diners, de parella o de salut.

A Craving Girona acompanyem persones amb addiccions, amb i sense substància, des d’un enfocament clínic, mèdic i psicològic, sense judicis. En aquest article, basat en estudis i revisions científiques, expliquem què és l’oniomania, quins són els seus símptomes, a qui afecta a Espanya, per què les compres en línia l’agreugen i com es tracta. Si vols una visió general de les addiccions, pots començar per Què és l’addicció i com superar-la.

Què és l’oniomania?

«Oniomania» és el nom clàssic, encunyat pels psiquiatres Kraepelin i Bleuler a principis del segle XX, d’allò que avui s’anomena trastorn de compra compulsiva o addicció a les compres. Es caracteritza per una preocupació excessiva per comprar, impulsos de compra que es viuen com a irresistibles i compres que es mantenen malgrat les seves conseqüències.

No és el mateix gastar molt ni comprar per impuls de tant en tant. Els criteris més acceptats exigeixen que la conducta causi un malestar notable, consumeixi molt de temps, interfereixi en la vida social o laboral o generi problemes financers, i que no passi només durant episodis de mania. A Espanya, el psiquiatra Juan José de la Gándara va descriure el 1988 els dos primers casos i els va ampliar a vuit l’any següent, en la seva majoria dones.

Símptomes de l’oniomania: com reconèixer-la

Aquests són els signes que descriuen els criteris clínics i les revisions:

Preocupació constant per comprar, o impulsos de compra que es viuen com a irresistibles, intrusius o sense sentit.
Comprar més del que es pot permetre, articles innecessaris o durant més temps del que s’havia planejat. Solen ser roba i complements, tot i que cada persona té la seva categoria.
Un cercle emocional repetitiu: tensió o inquietud abans, eufòria o alleujament en comprar i culpa, buidor o ansietat després.
Ocultar les compres o mentir sobre quant es gasta.
Intentats fallits de parar o reduir, i la sensació d’haver perdut el control.
Conseqüències visibles: deutes, discussions, problemes a la feina o falta de temps per a altres coses.
Més compres quan hi ha més malestar, per exemple en èpoques d’ànim baix.

Convé recordar que aquesta llista no és un test: el diagnòstic és clínic i el fa un professional. I que tenir alguns d’aquests trets no significa tenir la malaltia, però sí que és una bona raó per consultar si es repeteixen i pesen.

És una addicció? La classificació segueix en debat

El DSM-5-TR no la inclou com a trastorn independent. La CIE-11 de l’Organització Mundial de la Salut la esmenta com a exemple d’«altres trastorns del control dels impulsos especificats» (codi 6C7Y), i molts investigadors defensen que s’hauria de considerar una addicció conductual, com el joc patològic.

Hi ha arguments a favor. En un estudi experimental amb 240 dones, el desig de comprar va augmentar després de veure imatges de botigues en línia només en aquelles que puntuaven alt en compra patològica en línia, tal com passa amb les substàncies davant els senyals associats a elles. I un estudi amb ressonància magnètica va trobar en persones amb aquest trastorn una major activació de l’estriat, una regió del circuit de recompensa, en exposar-se a aquests senyals.

Causes: el cicle i el cervell, més desig que gaudi

Els clínics descriuen una fase d’anticipació o tensió, la compra amb una sensació d’eufòria o alleujament, i després la culpa, el penediment o l’ansietat, que alimenten la necessitat de tornar a comprar. La compra funciona com una forma poc adaptativa de gestionar emocions negatives i baixa autoestima: alleuja un moment i després augmenta l’angoixa. S’han relacionat també amb experiències traumàtiques en la infantesa i amb un ambient familiar difícil.

Els estudis apunten a circuits cerebrals de recompensa en els quals participen la dopamina, la serotonina i el sistema opioide, similars als de les addiccions a substàncies. Una lectura interpretativa és que el cervell pot desitjar molt més del que gaudeix: el moment més intens és l’espera, i la bossa sense obrir a l’armari n’és la prova.

Quantes persones la pateixen a Espanya

El metaanàlisi més citat, publicat a Addiction amb dades de 16 països, estima que al voltant del 5% de la població adulta presenta compra compulsiva. En mostres d’adults representatives l’interval va ser del 3,4 al 6,9%, i les xifres pugen molt en universitaris i en centres comercials.

Per a Espanya hi ha poques dades. Una revisió del 2020 de la Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència cita un únic estudi en població espanyola, que va estimar un 7,1% a Galícia. I a la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge (Barcelona), de 3.221 pacients tractats per addiccions conductuals entre 2005 i 2015, només 127 (un 4%) van consultar per compra compulsiva, possiblement perquè es coneix menys aquest problema que el joc.

Compres en línia, targetes i «pagament a terminis»: l’entorn ho posa fàcil

La compra per internet ha canviat el problema: es pot comprar a qualsevol hora, des de qualsevol lloc, amb més intimitat, amb publicitat gairebé personalitzada i amb mètodes de pagament ràpids. Els experts assenyalen que això afavoreix compres més impulsives, i una revisió de 2023 apunta a què l’omnipresència, l’anonimat, el desplaçament infinit i els pagaments fàcils poden amplificar el potencial addictiu. Les targetes i els pagaments electrònics fan que les despeses grans es percebin com menys «reals».

A això s’hi suma el «compra ara, paga després». El Banc d’Espanya adverteix que pot donar una falsa sensació d’estalvi i portar al sobreendeutament, i Funcas recull la preocupació per la seva relació amb la compra impulsiva i per l’acumulació de petits ajornaments en diverses plataformes. És un factor de risc de l’entorn, no una causa en si mateixa.

Conseqüències i trastorns associats

La conseqüència més visible són els diners. A Bellvitge, les persones que consultaven només per compra compulsiva acumulaven un deute mitjà d’uns 12.900 euros, més del doble que les que consultaven per joc patològic. A això s’hi sumen els conflictes familiars, les compres ocultes, la culpa i, a vegades, l’acumulació d’objectes.

L’oniomania rarament ve sola. S’associa amb depressió (hi ha qui compra més en les èpoques de més símptomes depressius), ansietat, trastorns de la conducta alimentària, consum de substàncies i altres conductes addictives. A Bellvitge, gairebé una de cada cinc persones amb compra compulsiva (18,9%) tenia també problemes de joc, i el seu malestar psicològic era major que el d’aquelles que només jugaven. Per això convé descartar altres diagnòstics, com un episodi maníac o el trastorn d’acumulació, i valorar la patologia dual.

Tractament de l’oniomania: el que funciona i el que no

La teràpia cognitivoconductual en grup és el tractament amb millor suport. Una revisió sistemàtica de 2023 de 13 estudis conclou que redueix els símptomes, mentre que els fàrmacs provats, com els antidepressius ISRS o el topiramat, no van superar el placebo. Amb una cautela: la qualitat dels estudis és baixa i cap es va centrar en la compra en línia.

En la pràctica es combina la psicoteràpia amb mesures molt concretes: control de les despeses i de l’accés als diners, psicoeducació, compres acompanyades, assessorament financer i suport a la família, a més de tractar la depressió, l’ansietat o altres addiccions associades. No hi ha un tractament validat únic, sinó un abordatge raonable, i com més aviat es demana ajuda, menys deute i menys desgast.

Necessites ajuda?

Convé consultar si penses a comprar gairebé tot el temps, compres més del que pots permetre’t, amagues les compres, sents culpa després i no aconsegueixes parar malgrat intentar-ho, o si el diner, la parella o la feina ja es ressenten.

A Craving Girona t’acompanyem amb un enfocament clínic, mèdic i psicològic, sense judicis, tant a tu com a la teva família. Si tu o un ésser estimat esteu passant per això, truqueu-nos al 972 60 43 75 o al 672 00 01 23.