És molt comú que, quan parlem d’addiccions, pensem en una sola substància. Tanmateix, a Craving Girona veiem diàriament que la realitat és una altra: l’addicció a la cocaïna i l’alcohol és una de les consultes més freqüents i, alhora, una de les més perilloses.
Molts usuaris no se consideren addictes perquè creuen que, en consumir només en contextos socials, tenen la situació sota control. No obstant això, aquesta percepció de seguretat és la trampa més recurrent en l’addicció a la cocaïna i l’alcohol.
Els riscos de l’addicció a la cocaïna i l’alcohol: L’Etilcoco
Per entendre per què aquesta barreja és tan danyosa, hem de mirar més enllà de les sensacions immediates. Quan l’alcohol i la cocaïna coincideixen en el cos, el fetge produeix un tercer compost químic anomenat etilcoco (o cocaetilè).
En els casos d’addicció a la cocaïna i l’alcohol, l’etilcoco: Risc de mort sobtada : Multiplica les probabilitats de patir infarts.
És més tòxic: Danya el fetge i el cor més que la cocaïna sola.
És més durador: Prolonga la pressió sobre el sistema cardiovascular.
Per què l’addicció a la cocaïna i l’alcohol passa de forma conjunta?
La relació entre aquestes dues substàncies és d’una falsa reciprocitat. L’alcohol és un depressor del sistema nerviós, mentre que la cocaïna és un estimulant.
- L’alcohol com a facilitador: En reduir la inhibició i la capacitat de judici, l’alcohol trenca les “promeses” que la persona s’havia fet a si mateixa de no consumir cocaïna aquella nit.
- La cocaïna com a “despertador”: S’utilitza per contrarestar la borratxera, la matusseria i el cansament. En sentir que la “borratxera passa”, la persona continua bebent més, assolint nivells d’alcohol en sang que podrien ser letals si no estigués sota els efectes de l’estimulant.
Aquest cicle de compensació fa que l’individu consumeixi quantitats massives de totes dues substàncies, perdent per complet la noció dels seus límits físics i mentals.
Senyals que el consum ha deixat de ser “social”
A Craving Girona sabem que el primer pas per a la recuperació és l’honestedat. No cal esperar a una catàstrofe per identificar que existeix un problema. Aquests són els senyals d’alerta:
- Associació automàtica: Ja no conceps sortir a sopar o de festa i beure alcohol sense que aparegui el desig imperiós de buscar cocaína.
- Augment de la tolerància: Cada vegada necessites més quantitat per sentir el mateix efecte.
- L’impacte de l'”endemà”: Les ressacs ja no són només físiques; apareixen estats de depressió profunda, paranoia i ansietat insuportable.
- Aïllament i mentides: Comences a ocultar despeses, a mentir sobre on has estat o a evitar amics que no consumeixen.
- Impacte en la vida diària: El rendiment laboral baixa i la salut comença a donar avisos (palpitacions, insomni o problemes nasals).
Conseqüències a llarg termini
L’ús continuat d’aquesta combinació destrueix l’estructura de vida de la persona a nivell físic (danys hepàtics i hipertensió) i social (ruptures familiars i pèrdua de feina).
Però l’impacte més devastador es produeix en l’equilibri químic del cervell, generant el que anomenem un “segrest emocional”:
- Trastorns de l’estat d’ànim: El cervell es torna incapaç d’experimentar plaer amb activitats naturals, derivant en anhedonia i depressió.
- Augment de la paranoia: La cocaïna hipersensibilitza el sistema nerviós, provocant atacs de pànic o quadres paranoics.
- Alteració del judici: S’anul·la la capacitat de l’escorça prefrontal per prendre decisions racionals, incrementant la impulsivitat i el risc d’accidents.
L’impacte en la salut mental: Més enllà del dany físic
És fonamental entendre que el policonsum d’alcohol i cocaïna no només ataca el fetge o el cor; el seu impacte més devastador es produeix en l’equilibri químic del cervell. En forçar constantment el sistema de recompensa mitjançant aquesta barreja, es produeix el que els especialistes anomenem un “segrest emocional”.
- Trastorns de l’estat d’ànim: El cervell es torna incapaç d’experimentar plaer amb activitats naturals (menjar, socialitzar, fer esport) perquè s’ha acostumat als pics artificials de dopamina. Això deriva en una anhedonia crònica i depressió.
- Augment de la paranoia i l’ansietat: Mentre que l’alcohol pot semblar que “relaxa”, la suma de la cocaïna hipersensibilitza el sistema nerviós. Això sol desembocar en atacs de pànic, quadres d’ansietat generalitzada i, en casos greus, episodis d’ideació paranoide (sentir que els altres ens observen o parlen de nosaltres).
- Alteració del judici i la impulsivitat: Aquesta combinació anul·la la capacitat de l’escorça prefrontal per prendre decisions racionals.
Com abordem el tractament a Craving Girona?
Superar l’addicció a l’alcohol i la cocaïna requereix un enfocament dual. Al nostre centre, entenem que no es tracta només de “deixar de consumir”, sinó d’aprendre a viure de nou.
El nostre tractament inclou:
- Avaluació integral: Analitzem cada cas per entendre quins factors psicològics o socials estan impulsant el consum.
- Psicoteràpia especialitzada: Treballem per identificar els “disparadors” i gestionar el desig (craving).
- Suport familiar: Ajudem l’entorn proper a establir límits saludables que afavoreixin la recuperació.
- Reeducació d’hàbits: Creem una nova rutina on el benestar no depengui de substàncies químiques.
Fes el pas cap a una vida lliure
Reconèixer que s’ha perdut el control és l’acte més valent que pots fer avui. A Craving Girona t’oferim un espai segur, professional i totalment confidencial per començar de nou.
