Vejiga de ketamina

Bufeta de ketamina: el dany urològic que amaga l’addició a la ketamina

Durant anys, la ketamina s’ha percebut en certs entorns d’oci nocturn i música electrònica com una droga recreativa «menys agressiva» que d’altres. La realitat clínica d’urgències, urologia i centres d’addiccions matisa molt aquesta idea: el consum freqüent i sostingut pot provocar dependència i un dany físic silenciós i dolorós, conegut com a bufeta de ketamina.

Convé aclarir una cosa des del principi: la ketamina també és un medicament, utilitzat amb control mèdic en anestèsia i, en alguns casos, en depressió resistent. Aquest article tracta del consum no mèdic i freqüent. A Craving Girona aborden les addiccions des d’un enfocament mèdic, psiquiàtric i psicològic integral, rigorós i sense judicis. A continuació expliquem, amb dades d’estudis científics, què és la bufeta de ketamina, què se sap de per què passa, quant es pot recuperar i quin abordatge necessita. Si vols una visió general d’aquesta substància, pots començar pel nostre article sobre la ketamina.

1. Què és la bufeta de ketamina (i per què no és un mite)

La bufeta de ketamina, que en medicina s’anomena cistitis o uropatia associada a la ketamina, és una lesió de les vies urinàries que es desenvolupa en algunes persones que consumeixen ketamina de manera repetida. La paret de la bufeta s’inflama, perd elasticitat i la seva capacitat disminueix, fins al punt que la persona necessita orinar amb una freqüència extrema. En els casos més avançats pot afectar també els urèters i els ronyons.

No depèn només de la substància, sinó de quant, amb quina freqüència i durant quant de temps es consumeix. Per això el risc creix amb el consum freqüent i perllongat.

2. Com es produeix: el que se sap i el que no

El mecanisme exacte continua sense estar clar. Els especialistes sostenen que la ketamina i els seus metabòlits, que s’eliminen per l’orina, danyen el revestiment intern de la bufeta (l’uroteli). Entre les hipòtesis més acceptades, hi ha una major permeabilitat de l’uroteli, hipersensibilitat dels nervis de la bufeta i una contracció excessiva del múscul vesical, amb inflamació crònica i una posterior formació de teixit cicatriu que torna la bufeta rígida.

Dit d’una altra manera: no hi ha una única explicació demostrada, però sí una combinació de lesió del revestiment, inflamació i fibrosi, que progressa de manera lenta.

3. Quantes persones ho desenvolupen

Les dades disponibles procedeixen sobretot d’enquestes i d’estudis clínics de fora d’Espanya. En una enquesta amb 1.285 consumidors britànics que no havien buscat atenció mèdica, el 26,6 % referia símptomes semblants als d’una cistitis, i una revisió recent estima que més d’una quarta part dels consumidors pateix símptomes urinaris i que fins a un 30 % desenvolupa algun grau d’hidronefrosi (dilatació del ronyó) amb l’ús perllongat.

Convé llegir-ho amb prudència: són enquestes, no estudis de població, i la freqüència varia amb la dosi i el temps de consum. Una publicació britànica assenyala a més que la prevalença de consum i d’uropatia en joves de 16 a 24 anys es va duplicar entre el 2010 i el 2020.

Tractament de la bufeta de ketamina i danys urològics a Craving Girona

4. Símptomes d’alarma que no s’han d’ignorar

Una revisió sistemàtica recull que els símptomes més freqüents són:

  • Augment de la freqüència en orinar: necessitat d’anar-hi moltes vegades, sovint amb poca quantitat (el 77 % dels casos).
  • Urgència: ganes sobtades i intenses d’orinar (70 %).
  • Dolor suprapúbic: molèstia o dolor a la part baixa de l’abdomen (60 %).
  • Coïssor al orinar i sang a l’orina, també descrits amb freqüència.
  • Despertes nocturnes per la necessitat d’orinar.

Un detall important: aquests símptomes es confonen fàcilment amb una infecció d’orina. Les guies d’atenció primària assenyalen que, si hi ha cistitis que no millora i els cultius surten negatius malgrat que hi ha pus o sang a l’orina, cal preguntar pel consum de ketamina. Moltes persones triguen a explicar-ho per vergonya o per por del judici.

5. El cercle del dolor: quan el dolor empenta a consumir més

Els clínics descriuen una trampa especialment cruel: com que la ketamina té efectes anestèsics i analgèsics, algunes persones amb dolor pèlvic recurrent recorren a consumir-ne més per alleujar-lo, cosa que agreuja la lesió. Aquesta dinàmica es veu a la consulta, tot i que no l’han quantificat els estudis que hem revisat.

El que sí que se sap és que la malaltia progressa. Amb el temps la bufeta es contreu i les seves parets s’engrueixen. En una metaanàlisi, la capacitat funcional mitjana de les bufetes afectades era d’uns 95 ml, molt per sota de l’habitual, i prop del 30 % presentava hidronefrosi. La transició des dels primers símptomes fins a un dany avançat es pot mesurar en mesos o en un any.

6. És reversible? El que diu l’evidència

Deixar la ketamina és la base del tractament, i funciona en molts casos. En l’enquesta britànica més gran, el 51 % dels consumidors amb símptomes urinaris va notificar milljoria en deixar de consumir; el 43 % no va notar canvis i un 3,8 % va empitjorar. En un estudi, quatre setmanes d’abstinència ja van reduir el dolor i la urgència, i després d’un any d’abstinència va augmentar el volum d’orina que es buidava en cada micció.

Però la recuperació depèn de com de d’hora s’actuï. Quan ja s’ha produït una bufeta molt petita i rígida, un reflux o una hidronefrosi, és poc probable que es resolguin només amb deixar de consumir. En els casos més greus es recorre a la cirurgia, que pot arribar a ser una reconstrucció de la bufeta o la seva extirpació. No existeix un tractament farmacològic que curi la malaltia: la medicació pot alleujar símptomes en les fases inicials.

7. Més enllà de la bufeta: cervell i dependència

La ketamina bloqueja uns receptors del glutamat (NMDA) i produeix dissociació, una sensació de desconnexió del cos i de l’entorn. Amb el consum freqüent (en els estudis, unes quatre vegades per setmana o més) apareixen dèficits en la memòria de treball, en la memòria episódica i en aspectes de la funció executiva, a més de més símptomes delirants i dissociatius. El consum ocasional no s’ha associat amb un deteriorament cognitiu diferenciat, i en un estudi la memòria i les funcions executives van millorar després de 12 setmanes d’abstinència.

Pel que a la dependència, hi ha tolerància i desig intens de consumir. La retirada no té un síndrome tan definit com el de l’alcohol, i l’evidència és contradictòria, però els consumidors freqüents descriuen ansietat, sudoració, tremolor i craving en deixar-ho. És suficient perquè moltes persones no aconsegueixin reduir-ho per si soles.

8. Qui consumeix i què diuen les dades a Espanya i Catalunya

En població general, les enquestes situen el consum en l’últim any al voltant de l’1 %, amb molta variabilitat. Però els indicadors recents apuntem cap amunt: l’informe europeu d’aigües residuals del 2026 va trobar que la càrrega de ketamina va augmentar una mitjana del 41 % entre el 2024 i el 2025 en 66 ciutats, i a Espanya la tendència també és a l’alça. Entre les ciutats espanyoles analitzades hi ha Barcelona, Tarragona i Lleida, tot i que no hem trobat xifres desglossades per a Catalunya.

L’agència europea de drogues (EUDA) assenyala que la ketamina està cada vegada més present en entorns juvenils i d’oci nocturn, normalment en pols i per via nasal, sovint juntament amb alcohol o altres drogues. L’Observatori Energy Control 2025 la situa, juntament amb la MDMA, entre les principals drogues d’inici recent, sobretot entre els més joves. La percepció que és «segura» perquè s’usa en medicina contribueix a endarrerir la petició d’ajuda fins que el dany és evident.

9. Patologia dual i el refugi en la desconnexió

Darrere d’un consum freqüent sol haver-hi una necessitat d’evadir-se: ansietat, depressió, trauma o buit. L’efecte dissociatiu apaga el malestar una estona, però en passar, la realitat torna i pot fer-ho amb més força, la qual cosa alimenta el consum. Els consumidors freqüents presenten més símptomes depressius, delirants i dissociatius. Per això convé valorar sempre la patologia dual. Si apareixen idees de fer-te mal, la línia 024 atén les 24 hores, i el 112 davant d’una emergència.

10. El tractament: quin abordatge necessita

Deixar el consum és el més important, però no sempre és fàcil: la cessació és especialment difícil en consumidors freqüents, i no hi ha un tractament específic demostrat per a la pròpia dependència. L’abordatge combina:

  • Valoració mèdica, inclòs l’estat urinari, amb derivació a urologia quan calgui.
  • Abordatge psiquiàtric de la patologia dual: ànim, ansietat i símptomes cognitius.
  • Psicoteràpia especialitzada en addiccions, centrada en els detonants emocionals, el desig de consumir i la prevenció de recaigudes.
  • Suport a la família, que sovint no sap com actuar.

Quan cal acudir a urgències. Si hi ha dolor intens, sang abundant a l’orina o impossibilitat per orinar, no esperis. I si consumeixes, els serveis de reducció de danys, com Energy Control, ofereixen informació i assessorament sense judicis.

Necessites ajuda?

La bufeta de ketamina mostra que cap droga recreativa és innòcua quan el consum es torna freqüent. Però també que el dany no sempre és irreversible: com més aviat es reconeixen els primers símptomes urinaris i es demana ajuda, més marge hi ha per recuperar la salut.

A Craving Girona acompanyem persones amb addiccions i patologia dual des d’un enfocament clínic, mèdic i psicològic rigorós, humà i sense judicis. Si tu o un ésser estimat esteu travessant per aquesta situació a Catalunya, truca’ns al 972 60 43 75 o al 672 00 01 23. Som aquí per ajudar-te a recuperar el teu benestar.

Banner de contacto Craving Girona

Desplaça cap amunt

Primera visita gratuita

Dona el primer pas per recuperar la teva vida