Gairebé ningú imagina que acabarà així. Les conseqüències de l’addicció s’acumulen a poc a poc, i aquesta gradualitat és part del problema: cada pèrdua sembla menor que l’anterior, i només en mirar enrere es veu el recorregut complet. Comencen al cervell, però no s’hi queden. Arriben a l’estat d’ànim, al cos, a la família, a la feina i a la imatge que la persona té de si mateixa. I per aixó s’ha de garantitzar una bona empatia per tal de la familia com del afectat.
A Craving Girona acompanyem persones i famílies en totes aquestes etapes. Aquest article recorre vuit conseqüències, de dins cap a fora, i acaba amb allò que sí que es recupera. Si prefereixes una visió general abans d’entrar en detall, pots començar pel nostre article Què és l’addicció i com superar-la.
1. El pensament es fa més lent i menys fiable
Entre les conseqüències de l’addicció més primerenques hi ha les cognitives. El consum prolongat s’associa a alteracions de la memòria, l’atenció, la velocitat de processament i les funcions executives: planificar, frenar impulsos, resoldre problemes o canviar d’estratègia. Els especialistes les descriuen com a símptomes «de tipus prefrontal».
Amb l’alcohol destaquen la lentitud mental i les fallades de memòria de treball. Amb la cocaïna, un estudi amb pacients en tractament a Madrid va trobar afectats l’aprenentatge verbal, l’atenció, l’abstracció i la flexibilitat cognitiva. Al dia a dia es tradueix en oblits, desorganització i decisions que la mateixa persona no reconeix com a pròpies.
2. Quan res abelleix: l’anhedònia
Després d’un consum intens, moltes persones noten que allò que abans gaudien, com un sopar amb amics o una afició, ja no produeix el mateix. És l’anhedònia, que sol anar acompanyada de desmotivació.
En persones que havien deixat la metamfetamina, un estudi de neuroimatge va suggerir que els canvis en les àrees de recompensa podrien explicar que l’apatia persistís després de la desintoxicació. Per això sentir buidor les primeres setmanes o mesos sense consumir és freqüent, i no vol dir que el tractament estigui fallant.
3. L’ànim, l’ansietat i el risc de suïcidi
La relació va en tots dos sentits: el malestar emocional empeny a consumir, i el consum agreuja el malestar. Una metaanàlisi de 43 estudis i més de 870.000 persones va trobar que qui tenia un trastorn per ús de substàncies presentava aproximadament el doble de probabilitats d’ideació suïcida i unes dues vegades i mitja d’intent. Amb l’alcohol, una altra metaanàlisi va estimar una probabilitat d’intent una mica superior a tres vegades.
Són associacions, no una condemna, però obliguen a prendre’s seriosament qualsevol senyal. Si tu o algú proper esteu passant per un moment així, la línia 024 d’atenció a la conducta suïcida atén les 24 hores, i el 112 davant d’una emergència.
4. El cos, un dany que s’acumula en silenci
Segons la substància i la manera de consumir, l’addicció pot danyar el fetge, el cor, el sistema nerviós i l’aparell digestiu, i alterar la son, la nutrició, la sexualitat i les defenses. Les vies de consum compartides afegeixen risc d’infeccions, i qualsevol consum implica risc de sobredosi.
Un avís important: amb l’alcohol i amb certs fàrmacs, com les benzodiazepines, la retirada brusca pot ser perillosa. No s’ha d’interrompre el consum de cop sense supervisió mèdica. Enllaç al vostre article sobre benzodiazepines o alcoholisme.
5. Una família que emmalalteix amb la persona
Una de les conseqüències de l’addicció menys visibles és la que recau sobre qui envolta el pacient. La confiança es trenca amb mentides i promeses incomplertes, les discussions es tornen constants i la família viu entre la por, l’esgotament i la culpa. Els fills, en particular, creixen en un clima d’incertesa.
L’addicció poques vegades afecta una sola persona. Per això convé que els familiars també rebin pautes i suport propis, i no només el pacient.
6. Feina, diners i problemes legals
Absentisme, baix rendiment, baixes laborals, acomiadaments, deutes (sobretot en el joc), despeses que s’amaguen, multes, retirada del carnet de conduir o processos judicials. Cadascun sembla un problema aïllat, però tots tenen un origen comú.
Les conseqüències laborals també afecten qui sembla portar una vida normal. És el que passa amb l’alcoholisme que es manté a l’ombra: la persona conserva la feina mentre la dependència avança en silenci.
7. La vergonya, el secret i l’aïllament
La culpa i la vergonya porten a amagar el consum, a evitar les persones estimades i a aïllar-se. Aquest silenci endarrereix demanar ajuda i, a més, sol empitjorar el malestar que alimentava el consum.
Amb el temps, la persona deixa de reconèixer-se: actua de maneres que contradiuen els seus valors i es jutja amb duresa per això. És una conseqüència menys visible que una analítica o un deute, però pesa molt, i és una de les primeres que es treballen en teràpia.
8. El que sí que es recupera, i el que triga més
Hi ha una bona notícia, amb matisos. En un estudi pioner amb cinc persones que van deixar la metamfetamina, els transportadors de dopamina van augmentar entre un 16 i un 19 % en àrees clau després de 12-17 mesos d’abstinència. Però les proves neuropsicològiques no van millorar en la mateixa mesura, i altres dèficits persistien.
La recuperació és real, però gradual i desigual: unes funcions es recuperen abans que unes altres, i depèn de la substància, del temps de consum i de cada persona. Per això el tractament no acaba en deixar de consumir, sinó que continua amb teràpia, hàbits saludables i seguiment.
Conèixer les conseqüències de l’addicció no pretén espantar, sinó ajudar a reconèixer-les a temps. Com abans es demana ajuda, més marge hi ha per recuperar allò perdut.
Si necesites ayuda comenj dhdoelimsen.
¿Necesites ajuda?
A Craving Girona t’acompanyem amb un enfocament clínic, mèdic i psicològic, sense judicis, tant a tu com a la teva família. Si tu o un ésser estimat esteu passant per això, truca’ns al 972 60 43 75 o al 672 00 01 23.
