Què és l’addicció als videojocs i com es detecta?

Craving Girona - Què és l’addicció als videojocs i com es detecta?

Hi ha algunes activitats quotidianes com jugar amb videojocs que poden acabar generant dependència. El que comença sent una inofensiva activitat recreativa, acaba condicionant i controlant la vida del jugador. A aquesta mena d’addiccions que no impliquen substàncies, sinó comportaments, les anomenem addiccions comportamentals. L’addicció als videojocs entra dins d’aquest grup.

Què és l’addicció als videojocs?


L’addicció als videojocs és una malaltia mental. Qui la pateix necessita jugar de manera compulsiva a aquest tipus de jocs per a sentir-se bé, la qual cosa el porta a perdre el control sobre el seu ús.

És aquesta pèrdua de control la què defineix l’addicció, ja que els videojocs no són dolents per si mateixos, al contrari: quan no se n’abusa, comporten molts beneficis. De fet, s’usen per prevenir i tractar trastorns mentals i emocionals entre els joves.

Sí que tenen unes característiques i provoquen en nosaltres uns efectes que fan que sigui molt fàcil entrar en el que el psicòleg Mihaly Csikszentmihalyi va anomenar «estat de flux».

Quan el temps passa volant massa sovint

Csikszentmihalyi, famós per investigar els mecanismes de la felicitat, va enunciar la “teoria del flow” per referir-se a aquests moments en què algú està absolutament absort en la realització d’una activitat, fins al punt de perdre la consciència del temps i fins i tot de si mateix.

Aquesta activitat ha de suposar-li un desafiament a la persona, però alhora resultar plaent.

Per superar els reptes que ens proposen els videojocs, necessitem les nostres habilitats, perseverança i aprenentatge adquirit mentre juguem.

Quan ho aconseguim, vivim la nostra victòria com una recompensa que ens provoca plaer i alegria, a més d’alimentar la nostra autoestima.

Tot i que en principi el flux és una cosa bona, en el cas dels videojocs pot donar peu a què algunes persones amb problemes emocionals es tornin dependents d’ells.

Els adolescents són un bon exemple de grup vulnerable a desenvolupar aquest problema. A la seva edat, s’enfronten a molts canvis que sovint no assimilen bé i no sempre saben com gestionar les seves emocions.

Els videojocs poden convertir-se, llavors, en un refugi per evadir-se de les seves preocupacions i fins i tot fantasiejar que la seva realitat és diferent de la que viuen.

Conseqüències de l’addicció als videojocs


Un addicte als videojocs ja no juga per plaer, sinó perquè ho necessita… I la necessitat comporta patiment.

L’abstinència de joc provoca en qui la pateix un dolor que és emocional i psicològic, de vegades fins i tot físic.

A aquest mal cal afegir-li l’aparició de la tolerància als efectes plaents de jugar videojocs: el malalt cada vegada podrà aguantar menys temps sense recórrer a ells, de manera que deixarà de banda altres interessos i també les seves obligacions per poder jugar més.

Aquest cercle viciós porta amb si conseqüències de diferent índole per al malalt i el seu entorn.

1. Conseqüències psicològiques i emocionals

» Confusió entre realitat i fantasia

Popular, reeixit, valent, atractiu, hàbil, intel·ligent, fort, aventurer… En els videojocs, qualsevol pot ser la persona que realment voldria ser. Fora d’ells, la realitat pot no ser tan gratificant.

Per aquesta raó, és freqüent que l’addicte confongui la seva vida real amb la del seu avatar en el videojoc: només així pot preservar la seva autoestima.

» Agressivitat

Viure enganxat als videojocs és viure en un estat d’excitació permanent. Aquesta sobreexcitació pot disminuir la sensibilitat del malalt, qui es torna agressiu i irascible, especialment quan se li priva del joc.

» Falta d’empatia

Alguns jocs normalitzen la violència, de manera que el jugador es veu obligat a ignorar la seva pròpia moral per poder gaudir-los. A la llarga, això afecta la seva capacitat de posar-se a la pell dels altres.

» Poca tolerància a la frustració i dificultat per expressar emocions

El malalt sol recórrer als videojocs per evadir-se dels seus problemes. Per fugir de les seves emocions negatives, està perdent l’oportunitat d’aprendre a gestionar-les.

» Pèrdua d’altres interessos

Els videojocs s’han convertit en el centre de la vida del malalt. Això és un gran problema per al desenvolupament d’una persona: de la seva intel·ligència, de les seves habilitats, de la seva cultura, de les seves aptituds, etc.

2. Conseqüències físiques

»  Obesitat

Als videojocs se sol jugar assegut o estirat, i amb prou feines impliquen activitat física.

D’altra banda, en aquesta addicció és molt comú abusar del menjar porqueria per no perdre temps de joc, ja que és fàcil i ràpid d’ingerir.

» Desnutrició

No només perquè menja malament, també és freqüent que el malalt se salti àpats per no haver de deixar de jugar.

» Dolor muscular i de les articulacions

Sorgeixen problemes musculars per estar massa temps assegut en la mateixa postura.

» Mal de cap i problemes de visió

Derivats d’hores i hores davant d’una pantalla.

» Cansament i insomni

És molt normal que les partides s’allarguin fins ben entrada la matinada, robant al malalt temps de son i descans.

3. Conseqüències en l’àmbit familiar i social

» Deteriorament de les relacions personals

El malalt deixa de compartir temps amb els seus familiars i amics per dedicar-lo als videojocs.

» Problemes laborals o escolars

Quan no està jugant amb ells, el malalt està pensant en jugades, partides o qualsevol altra cosa relacionada amb els videojocs. Aquesta obsessió fa que descuidi la seva feina o estudis.

» Conflictes amb la família

Les conductes associades a l’addicció del malalt seran font de discussions amb els seus convivents: les mentides sobre l’ús que realment fa dels videojocs, l’agressivitat amb la qual reacciona quan el priven d’ells, l’abandonament de les seves obligacions, etc.

símptomes d'addicció als videojocs

Quins són els símptomes d’addicció als videojocs?


Els videojocs són una opció d’oci tan sana i vàlida com qualsevol altra, sempre que no es perdi el control sobre el seu ús ni privin la persona del temps per altres assumptes.

No obstant això, cal preocupar-se si s’observen els següents senyals d’alarma:

  • Abandonament d’aficions i altres activitats.
  • Aïllament. Es deixen de veure amb freqüència als amics i s’eviten plans que no tinguin a veure amb jugar videojocs.
  • La persona reacciona amb ira o ansietat quan no pot jugar.
  • Fracàs escolar o problemes a la feina.
  • El temps dedicat als videojocs (a jugar-los, però també a parlar-ne o a pensar-hi) és cada vegada més gran.
  • Depressió,
  • Poca comunicació. Dificultat per identificar i expressar emocions.
  • Falta d’autoestima.
  • Se sorprèn la persona mentint sobre el temps que realment inverteix a jugar.
  • Cansament, dificultat per aixecar-se als matins.

Factors de risc

A més dels símptomes, no està de més tenir en compte alguns factors de risc relacionats amb l’addicció als videojocs:

  • Timidesa, dificultat per fer amics o relacionar-se amb els altres.
  • Ser víctima d’assetjament escolar.
  • Inseguretat i complex físic.
  • Problemes psicològics.

Com evitar l’addicció als videojocs?


És possible gaudir dels videojocs sense obsessionar-se amb ells ni donar peu a una addicció.

En el cas dels més joves, cal que els seus pares segueixin una sèrie de recomanacions per evitar aquest perill:

  • Acordar un horari per jugar videojocs (i respectar-lo, encara que la partida no es guardi o s’estigui jugant en línia amb altres persones que continuaran jugant).
  • Programar les altres activitats del dia, siguin aquestes d’oci o obligacions.
  • Tenir l’ordinador o la consola a la sala o una altra estada comuna, mai a l’habitació.

Com tractar l’addicció als videojocs?


Quan tractem l’addicció als videojocs, l’objectiu no és que el malalt els abandoni completament i per sempre, sinó aconseguir que pugui gaudir-los sense compulsió pel mig.

Per aconseguir-ho, cal que el tractament combini dues teràpies:

  • Una individual, per tractar els problemes concrets que han portat a la persona a desenvolupar l’addicció i donar-li eines per gestionar-los sense necessitat de refugiar-se als videojocs.
  • Una grupal amb tots els membres de la família, per ajudar-los a comprendre la malaltia de l’addicció i quin és el seu paper en la recuperació de l’addicte.

Conclusió

Com succeeix amb tots els comportaments potencialment addictius, no hi ha cap problema en jugar videojocs, sí en la pèrdua de control sobre el seu ús.

En l’actualitat, no es pot privar els joves d’aquesta distracció, però sí que cal que se’ls supervisi el temps de joc i assegurar-se que no estan recorrent a ells per tapar alguna mancança.

Si malgrat totes les precaucions, ens toca viure de prop una addicció, és molt important no treure-li importància i demanar ajuda professional com més aviat millor.

Et resulten familiars aquests símptomes? Tens alguna consulta sobre aquest tipus d’addicció?

Et llegeixo en els comentaris.

 

Compártelo en tus Redes Sociales

También te puede interesar...

Roger Acedo Unanue

Director del Centro de Adicciones- Lleva más 15 de años dedicado al tratamiento de conductas adictivas y cuenta con una amplia formación en este ámbito. - Máster en Prevención e Intervención en conductas adictivas.

Nos encantaría leerte

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.