Addicció a la cocaïna: quins efectes té el seu consum i com deixar-la?

Craving Girona - Addicció a la cocaïna: quins efectes té el seu consum i com deixar-la?

És molt difícil deixar la cocaïna quan se n’ha desenvolupat  addicció i molt fàcil recaure-hi, fins i tot després de molt de temps sense provar-la. Entre els molts perills que comporta aquesta substància, potser un dels pitjors sigui no ser conscient de totes les conseqüències nefastes que pot comportar el seu consum.

Què és la cocaïna?


La cocaïna és una droga amb un alt potencial addictiu que s’extreu de les fulles de la coca, un arbust originari de l’Amèrica del Sud. Tot i que la medicina l’ha usat de forma lícita, sobretot se la coneix pel seu ús recreatiu, que és il·legal, i els seus efectes estimulants.

Per a tal fi, pot consumir-se de múltiples formes: esnifada, inhalada, fumada (cigarrets xinesos), ingerida, injectada i fregant-la a la geniva perquè les mucoses de la boca l’absorbeixin.

Al mercat negre es ven en forma de pols blanca, per la qual cosa rep noms com reina blanca, talc, Blancaneu o neu; entre molts altres propis de l’argot de la droga. Barrejant-la amb altres substàncies molt nocives, es fabriquen la pasta de coca (també coneguda com a basuco o Paco) i el crac.

En qualsevol cas, és molt habitual que els venedors adulterin la cocaïna amb altres elements molt tòxics, de manera que el perill que ja de per si comporta prendre-la augmenta.

Quins són els efectes secundaris de la cocaïna?


Hi ha alguns senyals físics i certes conductes que poden revelar que algú ha pres cocaïna. Moltes vegades, a més, el seu consum té conseqüències immediates per a la salut.

Efectes físics

  • Sagnat o degoteig incessant del nas (el que el porta a tocar-se-la constantment).
  • Ulls brillants, vermells o amb pupil·les dilatades.
  • Augment de la temperatura
  • Moviment descontrolat de la mandíbula.
  • Pèrdua de la gana.
  • Rostre pàl·lid.
  • De vegades; tremolors, espasmes o convulsions.

Efectes conductuals

Aquesta droga estimula el sistema nerviós i provoca una sèrie de sensacions plaents. La persona es mostra feliç, desinhibida, enèrgica, i confiada. Els seus sentits s’aguditzen i roman en estat d’alerta, se sent lúcida i també més hàbil i capaç físicament. Parla molt i ho fa de forma loquaç.

En altres ocasions, drogar-se amb cocaïna pot donar lloc a un “mal viatge”. Aleshores, els seus efectes són molt menys agradables: pànic, ansietat, al·lucinacions, idees paranoides, desconfiança, agressivitat, etc.

Conseqüències a curt termini

No cal ser-ne un consumidor habitual per patir alguna d’aquestes conseqüències; algunes, molt greus.

  • Mal de panxa o de cap.
  • Nàusees.
  • Augment de la pressió sanguínia. I amb ella, major risc d’infart de miocardi o cerebral.
  • Parada respiratòria.
  • Conseqüències derivades d’accidents de trànsit, sexe sense protecció i altres conductes de risc a les quals indueix la droga.
  • Hipertèrmia.
  • Mort sobtada.

Quins efectes té el consum de cocaïna a llarg termini?


Són moltes les maneres que té aquesta droga d’arruïnar la salut i la vida dels qui la prenen de manera habitual. Cada forma de consum té, a més, les seves pròpies conseqüències. Les veiem a continuació.

Conseqüències generals per a la integritat física i mental de la persona

  • Desnutrició. Es deu a la pèrdua de gana que comporta la cocaïna.
  • Malalties psiquiàtriques: psicosi, manies, paranoia, epilèpsia, deliris.
  • Deteriorament de les capacitats cognitives: memòria, aprenentatge, etc.

Conseqüències per esnifar-la o inhalar-la

  • Perforació i enfonsament de l’envà nasal.
  • Perforació de paladar.
  • Pèrdua de l’olfacte.
  • Problemes de deglució.

Conseqüències per punxar-se-la

Lesions a la pell.

Col·lapse cardiovascular.

Major perill de contagiar-se de VIH, hepatitis i altres malalties que es transmeten per contacte amb la sang.

Conseqüències per ingerir-la

Gangrena de l’intestí.

Úlceres bucals.

Desgast de les dents.

Conseqüències per fumar-la

  • Asma i altres problemes respiratoris.
  • Tos crònica.
  • Més possibilitats de patir pneumònia i altres malalties que afecten els pulmons.

Com saber si algú consumeix cocaïna?: símptomes de l’addicció


Consumir una substància no sempre vol dir ser-ne addicte. Hi ha addicció quan es donen els següents símptomes.

Tolerància

A força de consumir-la, l’addicte acaba per adaptar-se als efectes plaents que la coca li provoca: cada vegada són menys intensos i es passen abans. Això el portarà a consumir més i amb més freqüència.

Síndrome d’abstinència

És un malestar físic, psíquic i emocional que l’addicte sent quan la droga li manca. Sentirà un impuls irresistible de consumir per calmar aquest malestar i si no ho fa, es mostrarà irritable, depressiu i fins i tot violent.

Sensibilització

A mesura que augmenta el seu consum de la droga, també ho fa la propensió del cocaïnòman a patir trastorns psicològics, convulsions, al·lucinacions i pensaments paranoics.

Autoengany

El primer gran obstacle a l’hora de superar una addicció: que l’addicte no reconegui que ho és. Mentre no sigui conscient que té un problema i vulgui de veritat solucionar-ho, la recuperació no serà possible.

Problemes i conflictes en el seu dia a dia

Tant s’obsessiona l’addicte amb la cocaïna que ja no pensa ni sent interès per una altra cosa. Això el porta a l’abandonament de les seves obligacions, de les seves relacions i fins i tot de si mateix. Les conseqüències sovint són el deteriorament emocional, mental i físic; els conflictes tant a la llar com en el treball i els problemes econòmics per gastar massa en drogues.

Com ajudar a un familiar o amic cocaïnòman?

Només es pot superar un problema quan es reconeix la seva existència. Per això, l’única forma d’ajudar al teu ser estimat és convèncer-lo que pateix una addicció i ha de demanar ajuda professional.

Si a més convius amb ell, és molt possible que tu hagis desenvolupat codependència. Si és així, i encara que la teva intenció sigui bona, segurament estàs caient en pràctiques que a tu et perjudiquen i a ell li fan més mal que bé. En aquest cas, has de ser tu qui demani aquesta ajuda: pel teu benestar i pel seu.

Què passa quan es deixa de consumir cocaïna?


Els efectes plaents de la cocaïna duren molt poc, entre 10 minuts i tres hores. Després d’aquest breu temps, ve una baixada que afecta l’ànim i a l’humor del consumidor: aquest ja no se sent enèrgic i eufòric, sinó fatigat, somnolent, decaigut, irritable i ansiós. De vegades, fins i tot pot patir algun episodi paranoide o actuar amb agressivitat.

Aquest canvi radical de sensacions en tan poc temps el portarà a seguir consumint per mantenir l’estat de felicitat inicial.

 

Cómo se supera la adicción a la cocaína

Com se supera l’addicció a la cocaïna?: tractament de desintoxicació


Moltes vegades, les addiccions són fruit de problemes previs que no s’han resolt i emocions mal gestionades. En qualsevol cas, es combaten identificant i tractant les seves causes mitjançant teràpies personalitzades. Aquestes teràpies inclouen sessions individuals i també en grup, on s’inclouen la parella o família de l’addicte. Això es fa així perquè l’entorn del malalt influeix sempre d’alguna manera en la seva addicció i també en la seva recuperació.

El tractament complet per superar l’addicció a la cocaïna comprèn quatre etapes:

1. Desintoxicació

Es talla amb el consum. Ajudem el malalt a enfrontar la síndrome d’abstinència amb suport psicològic i mèdic.

2. Deshabituació

Treballem amb l’addicte perquè es desfaci dels mals hàbits adquirits per l’addicció i l’ajudem a adoptar uns de nous més saludables.

3. Rehabilitació

En aquesta etapa, l’addicte recupera habilitats i aficions que havia aparcat per culpa de l’addicció a la cocaïna.

4. Reinserció

A la fi del tractament, el malalt compta amb les eines per gestionar les seves emocions i enfrontar els seus problemes sense recórrer a la droga.

Conclusió

La cocaïna és una substància molt addictiva i el seu consum comporta greus riscos per a la salut física i mental de les persones. Per si no n’hi hagués prou, es pot consumir de totes les maneres possibles i normalment es ven adulterada, per la qual cosa la seva perillositat augmenta.

Queda clar, doncs, que l’addicció a aquesta droga no és una cosa que s’hagi de prendre a la lleugera o posposar: quan es detecta, cal actuar i buscar el suport d’un equip multidisciplinari especialitzat en addiccions.

Si estàs vivint aquest problema, però encara et costa fer el pas, explica’ns en els comentaris què és el que et preocupa i resoldrem els teus dubtes

Compártelo en tus Redes Sociales

También te puede interesar...

Roger Acedo Unanue

Director del Centro de Adicciones- Lleva más 15 de años dedicado al tratamiento de conductas adictivas y cuenta con una amplia formación en este ámbito. - Máster en Prevención e Intervención en conductas adictivas.

Nos encantaría leerte

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.