Què és una addicció, per què es produeix i com superar-la?

Craving Girona - Què és una addicció, per què es produeix i com superar-la?

Quan parlem d’addicció, parlem d’una malaltia greu, crònica, que avança de manera progressiva  i que pot arribar a ser mortal si qui la pateix no rep tractament per part d’un equip multidisciplinari.

Per això, és molt important entendre aquesta patologia, identificar-ne els símptomes i reconèixer que s’està patint per demanar ajuda.

Què és una addicció?


L’addicció és una malaltia neurològica que altera el funcionament i l’estructura del cervell. Es caracteritza per la pèrdua de control en la presa de decisions i l’impuls incontrolable que té una persona de consumir una droga o de realitzar una conducta concreta per sentir un fals benestar o alleujar un malestar.

Encara que no totes les persones que consumeixen són malaltes, moltes d’elles transformen aquest hàbit en abús.

És a dir; encara que solem parlar d’addiccions a les drogues o a comportaments, en realitat, allò al qual es torna addicte el malalt és la recompensa o alleujament que sent en prendre la droga o realitzar el comportament en qüestió.

Quines són les característiques i les conseqüències de l’addicció?


característiques de l'addicció

Existeixen certs senyals que caracteritzen i acompanyen l’addicció.

Tolerància

A les addiccions es desenvolupa tolerància als efectes d’aquestes drogues i comportaments. Això vol dir que el malalt necessita cada vegada més droga o recórrer a l’hàbit amb més freqüència per poder arribar al mateix estat. Les drogues o la conducta addictiva en realitat no alleugen el malestar del malalt. La sensació d’alleujament es produeix perquè els símptomes que experimenta quan aquestes li manquen desapareixen.

Dependència

Un cop es desenvolupa la dependència, el malestar i la necessitat d’alleujar-se seran tan grans i es donaran amb tanta freqüència que aconseguir droga o dur a terme el comportament passarà a ser la prioritat de l’addicte, sovint la seva única motivació.

Pèrdua de control

El resultat és la pèrdua total de control de la seva vida, cosa que el portarà a descuidar-se a si mateix i tot allò que li competeix: salut, horaris, alimentació, son, relacions, treball, aficions, etc.

Problemes de conducta

Fins i tot quan les nefastes conseqüències del consum es facin evidents, el malalt buscarà la manera de seguir portant-les a terme. Per aconseguir-ho, no només serà capaç de manipular i mentir als altres; també s’enganyarà a si mateix negant que té un problema o buscant falses excuses que justifiquin els seus mals hàbits.

Deteriorament de la salut física, psíquica i de les relacions amb el seu entorn

Per tot això, l’addicció no només perjudica físicament, psicològicament i emocionalment el malalt; també arruïna la seva vida i la de les persones del seu entorn, amb les quals sovint tindrà conflictes.

De fet, la preocupació i l’intent d’ajudar l’addicte pot desencadenar en problemes de codependència o coaddicció de la parella, familiar o amic més proper.

Tipus d’addiccions


Ja hem vist que l’addicció es desenvolupa al voltant de drogues i comportaments.

D’aquí, que habitualment les classifiquem en:

Addiccions a substàncies

Amb substàncies ens referim a drogues legals i il·legals amb diferents efectes i usos, a més de diferent potencial addictiu i letalitat: tabac, alcohol, cànnabis, cocaïna, heroïna, drogues de disseny, benzodiazepines, ketamina, etc.

Addiccions comportamentals

Pel que fa a les addiccions comportamentals, alguns exemples en són l’addicció al sexe, a la feina, a l’esport, al joc, a la tecnologia, al menjar o a les compres.

Ningú es torna addicte exactament a aquestes substàncies o comportaments, sinó a l’estat al qual el porten: la coneguda popularment com a “col·locada”.

Per això, tot i que cada substància i activitat comporta algunes conseqüències i problemes específics; totes les addiccions tenen un impacte similar en la salut, la vida i les persones properes al malalt.

De fet, sovint passa que una mateixa persona pot ser addicta a una o més substàncies i a un comportament alhora, o fins i tot pot substituir una substància o activitat per una altra que també li generarà dependència.

No oblidem que, tot i distingir entre tipus d’addiccions, en realitat parlem de la mateixa malaltia en tot moment.

Què provoca l’addicció?


Els motius que porten a algú a desenvolupar una addicció són biopsicosocials, és a dir, que poden respondre a  qüestions biològiques, psicològiques i socials.

Més que de causes concretes, podríem parlar de factors que afavoreixen l’aparició de la malaltia.

Aquests factors comprenen des d’una predisposició genètica a un entorn familiar i social desfavorit; passant per la personalitat, característiques psicològiques, problemes emocionals o moment vital concret d’una persona.

També hi ha una relació causal entre la salut mental i l’addicció. De fet, l’addicció és una malaltia primària que sempre precedeix les altres, n’afavoreix l’aparició, avança el seu desenvolupament i dona lloc a la patologia dual. Aquest tipus de patologia succeeix quan la persona pateix una o diverses addiccions i un trastorn psicòtic o mental de forma simultània.

No obstant això, ni l’existència de tots aquests factors garanteix que es patirà una addicció ni el fet de no complir amb cap d’ells ens allibera d’arribar a patir-la.

La malaltia de l’addicció es dona en homes i dones de totes les edats, cultures, races, nivell econòmic i classe social.

Quan es considera que una persona és addicta?


Consumir drogues de manera més o menys habitual o tenir un hàbit potencialment addictiu no és sinònim d’addicció.

Què implica el consum de substàncies?

En el cas de les drogues, es poden prendre buscant diferents finalitats: esbarjo, relaxació, estimulació, evasió o, simplement, experimentar amb elles.

En qualsevol d’aquests casos, no tenen per què existir la necessitat i el malestar propis de l’addicció ni un consum impulsiu i descontrolat.

Això no vol dir que deixin de ser un perill, ja que són substàncies tòxiques que provoquen canvis en el cervell i alteren la nostra conducta, consciència i facultats físiques. Algunes fins i tot poden tenir conseqüències fatals la primera vegada que es prenen, especialment en dosis altes.

Conductes o hàbits que són quotidians o no…

Hi ha hàbits que són completament normals i fins i tot imprescindibles quan no existeix la malaltia, per la qual cosa és més difícil identificar quan s’estan convertint en un problema.

Per exemple: hi ha l’addicció a la feina, al sexe, al menjar, a les compres… Però és del tot natural i necessari treballar, viure la nostra sexualitat, menjar i comprar.

Llavors, com saber quan algú està patint un problema d’addicció?

La resposta cal buscar-la en els següents símptomes.

Símptomes de l’addicció

  • El consum de drogues o la realització del comportament ja no es fa per plaer, sinó per necessitat nua i crua.
  • Incapacitat per portar una vida normal i sentir-se bé sense prendre la droga o dur a terme una activitat de forma impulsiva, compulsiva i obsessiva.
  • Es recorre a la droga o al comportament cada vegada amb més freqüència.
  • Apareixen l’ansietat i l’angoixa quan no es pot consumir una substància o realitzar un comportament.
  • La droga o el comportament en qüestió ocupen el pensament de la persona al llarg de tot el dia.
  • Canvis de caràcter i d’humor.
  • Dificultat per controlar i expressar emocions de forma saludable.
  • Sentiments de tristesa, frustració i culpabilitat.
  • Fracàs escolar o problemes a la feina.
  • Abandonament d’hàbits higiènics i saludables.
  • La persona s’enganya a si mateixa i també menteix als altres per aconseguir la droga o dur a terme la seva addicció comportamental. També té una percepció de la realitat distorsionada.
  • Hi ha un deteriorament físic, mental o tots dos.
  • Aïllament. Es perden o es descuiden les relacions familiars, de parella o d’amistat.
  • Abandonament d’interessos o aficions que abans eren importants per a la persona.
  • Dificultat per divertir-se o relacionar-se amb els altres sense la droga o el comportament pel mig.

Conclusió

L’addicció és una malaltia complexa i sovint incompresa amb la qual és molt difícil bregar. Hem de fer un esforç per entendre això mateix; que és una malaltia.

Els malalts no tenen llibertat real sobre els seus actes i decisions, ja que la seva patologia els porta a autoenganyar-se i justificar-los. Aquest és el motiu pel qual a un addicte li costa tant acceptar i demanar ajuda: nega que té un problema.

No obstant això, és molt necessari que aconsegueixi aquesta ajuda posant-se a les mans de professionals mèdics especialitzats. Es pot sortir d’una addicció i viure una vida plena.

És molt difícil fer-ho sol o només amb el suport de persones properes amb bones intencions, però sense la formació i el coneixement necessaris.

Si t’has sentit identificat amb aquest article o t’has adonat que algú del teu entorn podria estar patint una addicció, no ho deixis per a després i reserva ja una primera cita gratuïta amb nosaltres.

Necessito parlar amb  un professional de Craving

 

Compártelo en tus Redes Sociales

También te puede interesar...

Roger Acedo Unanue

Director del Centro de Adicciones- Lleva más 15 de años dedicado al tratamiento de conductas adictivas y cuenta con una amplia formación en este ámbito. - Máster en Prevención e Intervención en conductas adictivas.

Nos encantaría leerte

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.