Parlem de benzodiazepines: un medicament molt consumit i amb gran potencial addictiu.
Una gran troballa mèdica per fer front a múltiples problemes de salut, especialment els de salut mental. Un fàrmac que pot posar en perill la integritat i fins i tot la vida d’una persona si no es pren de forma responsable i sota supervisió mèdica.
Què són les benzodiazepines?
Les benzodiazepines són un grup de fàrmacs psicotròpics. Això significa que actuen sobre el sistema nerviós central i provoquen una sèrie d’alteracions: del pensament, dels sentits, d’ànim, de comportament i també a nivell emocional.
Es caracteritzen per exercir quatre efectes depressors sobre les persones:
- Hipnòtic o sedant
- Ansiolític
- Miorrelaxant
- Anticonvulsiu.
També poden provocar amnèsia retrògrada.
Existeix una gran varietat de benzodiazepines i en cadascuna d’elles predominen uns efectes més que d’altres. Això fa que tinguin múltiples aplicacions i usos mèdics (inclosos els veterinaris).
Tanmateix, també comporten alguns riscos: generen una alta tolerància, pel que poden provocar addicció, i en quantitats inadequades o en combinació amb altres substàncies tenen conseqüències greus sobre la salut de les persones.
Per tot això s’han d’evitar com a tractament de llarga durada i prendre’s només de forma controlada, sota prescripció mèdica.
Algunes marques comercials de benzodiazepines de las què potser has sentit parlar són Valium, Klonopin, Librium, Xanax, Halcion, Myolastan o Orfidal.
Tipus de benzodiazepines
Podem classificar les benzodiazepines segons la seva vida mitjana; és a dir, segons la durada dels seus efectes.
De vida o acció molt curta
Exerceixen el seu efecte durant menys de 6 hores. En aquest grup es troben el triazolam i el midazolam.
De vida o acció curta
Entre 6 i 12 hores. Alguns exemples són l’alprazolam, l’oxazepam i el temazepam.
De vida o acció intermitja
Benzodiazepines como el lorazepam, el bromazepam o el flunitrazepam pertanyen a aquest grup. Els seus efectes duren de 12 a 24 hores.
De vida o acció perllongada
Són aquelles amb una influència superior a 24 hores: diazepam, clonazepam, nitrazepam, clordiazepòxid, etc.
Usos de les benzodiazepines
A més de pel seu temps de vida, també podem agrupar les benzodiazepines segons l’ús que se’ls doni.
Ansiolítics
- Alleugen els símptomes de l’ansietat (i combaten l’insomni quan aquest és conseqüència d’ella).
- Tranquilitzen a la persona que té un atac de pànic o una altra urgència psiquiàtrica.
- Ajuden a tornar a la realitat a algú que està patint un episodi neuròtic (de psicosi, per exemple).
Amb aquest fi es fan servir, entre d’altres: diazepam, alprazolam, clordiazepòxid, bromazepam, clonazepam, prazepam i lorazepam.
Hipnòtics
També anomenats somnífers. Canvien l’arquitectura del son, motiu pel qual s’utilitzen amb pacients amb insomni.
S’ha de dir que, tot i que aconsegueixen que una persona s’adormi abans i durant més temps, redueixen el son profund i allarguen el lleuger. Per això no són sinònim de descans de qualitat.
El flunitrazepam, el nitrazepam i el flurazepam són alguns d’ells.
Sedants
Sobretot es fan servir per tranquil·litzar a pacients que s’han d’enfrontar a una operació quirúrgica, però també a aquells que experimenten massa ansietat a la consulta del dentista abans de sotmetre’s a un tractament odontològic.
El midazolam, el lorazepam i el diazepam poden administrar-se amb aquest objectiu.
Anticonvulsius
Molt útils per tractar l’epilèpsia.
També poden utilitzar-se per aturar les convulsions que són conseqüència de causes més puntuals, com una intoxicació, febre molt alta o la síndrome d’abstinència provocada per l’addicció a l’alcohol o als barbitúrics.
El diazepam i el lorazepam són algunes de les més comunes per a aquesta aplicació.
Miorrelaxants
Per tractar els espasmes, el dolor muscular i la espasticitat que acompanya algunes lesions i discapacitats.
El tetrazepam i l’halazepam són exemples de miorrelaxants.
Ús recreatiu
Tot i ser substàncies depressores, les benzodiazepines també es prenen com a droga recreativa, especialment pels efectes que provoca combinada amb l’alcohol. Això la fa tremendament perillosa
Com s’acostumen a receptar més del necessari, és fàcil que qualsevol pugui accedir a elles, inclosos adolescents i joves que poden robar-les a familiars en tractament mèdic.
Efectes secundaris de l’adicció a les benzodiazepines
Al risc de patir una sobredosi o una intoxicació se li ha d’afegir tota una sèrie de conseqüències desagradables a nivell mental i físic.
Efectes secundaris mentals
- Canvis en el caràcter: poden fer que una persona es comporti de manera hostil, s’enutgi fàcilment o reccioni amb agressivitat.
- Trastorns del son: per exemple, insomni, malsons molt realistes o somnis pertorbadors.
- Disminució de les capacitats cognitives: amnèsia, confusió, dificultat per concentrar-se, per aprendre o per mantenir l’atenció.
- Intolerància a la frustració i a l’estrès quan no s’està sota la influència de benzodiazepines. Quan això passa, ja s’ha començat a desenvolupar una addicció.
- Major risc de patir demència senil i Alzheimer.
- Reacció paradoxal. És a dir, s’experimenta l’efecte contrari al que es buscava: ansietat, per exemple.
Efectes secundaris físics
- Somnolència.
- Pèrdua d’agudesa visual.
- Pèrdua d’habilitats psicomotrius: efecte especialment perillós en persones grans, que es tornen més propenses a patir caigudes.
- Tremolors.
- Feblesa.
- Vertigen.
- Mal de cap, de pit o d’estómac.
- Sobredosi, que pot acabar en coma i, fins i tot, la mort.
Riscos de l’addicció a les benzodiazepines: intoxicació i antídot
L’abús de benzodiazepines pot donar lloc a una intoxicació. Aquests són els seus símptomes més freqüents:
- Problemes de coordinació.
- Balanceig i dificultat per caminar.
- Parla precipitada.
- Estupefacció.
- Dificultat per raonar.
- Coma.
Si et trobes en un cas així és molt important que truquis immediatament a urgències i mantinguis el cap fred per respondre les preguntes que et farà l’equip mèdic sobre la persona intoxicada: historial de trastorns, possibles addiccions, etc.
Un cop arribin al lloc on es troba la víctima, el primer que faran serà assegurar-se de que les vies respiratòries estan lliures i mantenir les constants vitals.
Si la ingesta és molt recent i ho consideren oportú, poden fer-li un rentat d’estómac.
I, si després de fer les proves pertinents, arriben a la conclusió que el pacient és apte, li donaran un antídot: Flumazenil, un antagonista GABBA (el neurotransmissor de les benzodiazepines) injectable.
Com deixar les benzodiazepines? Tractament de l’addicció
Les benzodiazepines no es poden deixar de consumir de cop.
La forma de fer-ho és anar substituint-les de manera progressiva per un altre medicament sense potencial addictiu per tal de disminuir, dins del possible, la síndrome d’abstinència.
Al mateix temps s’han de tractar de manera particular en cada cas els problemes que van portar el pacient a l’addicció.
Per això, a més de rebre recolzament farmacològic, és necessari que aquest faci teràpia, tant individual com grupal, implicant en aquesta última a la seva família.
Durant el tractament es reeduca la persona addicta per tal que adquireixi hàbits saludables, pugui fer front a les situacions que el posin en risc de tornar a consumir, modifiqui la seva conducta i aprengui a gestionar les seves emocions sense haver de recórrer a la droga.
Conclusió
Tot i ser medicaments legals i beneficiosos per al tractament de moltes malalties, les benzodiazepines tenen un gran potencial addictiu i no són en absolut innòcues.
En cap cas s’han de prendre si no és per prescripció mèdica i, tot i així, és bo saber que mai és recomanable consumir-les durant períodes de temps molt llargs.
Si prens benzodiazepines i tens algun dubte sobre si el teu consum és adequat, és molt important que el resolguis així que puguis: posa’t en contacte amb nosaltres i et respondrem el més aviat possible.
Eres conscient dels perills que comporten aquestes drogues?
Explica’ns-ho als comentaris.