Mary Kay, ketchup, KitKat, keta, Special K… Aquests són alguns dels noms amb els què, en l’argot de les drogues, es coneix la ketamina.
Unes referències massa simpàtiques per a una substància addictiva que s’ha de prendre molt seriosament: tot i que es va crear per a ús mèdic, pot resultar molt perillosa quan es pren sense supervisió professional o amb fins recreatius.
Table of Contents
Què és la ketamina? És realment tan addictiva?
La ketamina, o clorhidrat de ketamina, és un anestèsic que Calvin Stevens, el seu creador, va sintetitzar per als laboratoris Parke Davis a principis dels anys 60.
El Ketalar, com es va anomenar aquest nou medicament, aviat es convertí en una alternativa a la fenciclidina en clíniques veterinàries i hospitals.
El seu atractiu radicava en què era l’únic fàrmac que, per si sol, podia provocar amnèsia, analgèsia i mantenir inconscient i immòbil a un pacient. I tot al mateix temps.
Tanmateix, no es va trigar gaire a descobrir algunes característiques adverses de la ketamina:
- En poc temps pot generar una alta tolerància. És a dir, la persona que la pren cada cop necessita fer-ho en dosis més grans i amb més freqüència per sentir els seus efectes.
- Un alt potencial addictiu. Un consum continuat posa a la persona en perill de desenvolupar una addicció.
- En dosis subanestèsiques, té efectes al·lucinògens i pertorbadors. A més dels depressors, són aquests efectes els que sovint busquen els que consumeixen ketamina amb fins lúdics, ignorant o infravalorant els riscos que comporta prendre-la.
Com i per a què es consumeix la ketamina?
Depenent de l’ús que se li vulgui donar, la ketamina pot injectar-se (per via intravenosa o intramuscular), esnifar-se i, tot i que no és el més freqüent, ingerir-se. És injectada en vena quan triga menys en actuar: uns 30 segons.
Els seus efectes són de curta durada, de 2 a 3 hores com a molt, i fins i tot poden no passar dels 15 minuts. Tanmateix, el cos triga més de un o dos dies en recuperar-se per complet del seu consum.
Veiem ara quins són els usos més freqüents que se li donen.
Anestèsic i analgèsic en persones
La ketamina sol administrar-se en procediments mèdics dolorosos, com diferents tipus de cures o a l’hora de tractar cremades greus.
Una altra funció habitual és induir l’anestèsia general en intervencions quirúrgiques breus, abans d’injectar altres anestèsics, i sempre que no sigui necessària una relaxació muscular. També pot utilitzar-se en dosis addicionals durant operacions més llargues per mantenir el pacient adormit.
Amb aquests fins és apta per a totes les edats, i especialment indicada en nens i pacients que no col·laboren amb els metges durant el procés.
Anestèsic i analgèsic en animals
En el sector veterinari es recorre a la ketamina amb diferents fins: atrapar i contenir animals salvatges, manipular amb més facilitat els què s’han d’estudiar o tractar en laboratoris i clíniques, transportar-los, etc.
Tanmateix, una de les seves aplicacions més conegudes i celebrades en aquest camp és la d’induir l’anestèsia a cavalls: anestesiar aquesta espècie sempre havia estat una pràctica que comportava molts riscos, però la ketamina ha resultat ser una forma molt segura i eficaç de fer-ho, a més de ser relativament econòmica.
Tractament de depressions greus
En casos molt especials de depressions severes en els què han fallat altres tractaments, és possible recórrer a un derivat de la ketamina anomenat esketamina.
Aquest compost s’injecta o s’administra amb un aerosol nasal, sempre en dosis molt petites i controlades. Pel seu ràpid efecte, pot millorar l’ànim d’una persona immediatament i, fins i tot, fer que abandoni per un moment alguna idea suïcida o perjudicial per a si mateixa.
He d’insistir en què aquest ús és excepcional i sempre sota la supervisió d’un metge. Si no, la situació podria empitjorar.
Ús recreatiu
O, el què és el mateix: il·legal i perillós. Tot i ser una droga depressora, combinada amb altres substàncies i segons en quins entorns (per exemple, una discoteca, on hi han llums de colors i molt soroll) pot tenir efectes estimulants i psicodèlics molt potents.
Algunes persones busquen conscientment experimentar aquestes sensacions, tot i que en ocasions poden no ser gens agradables.
Quins efectes produeix la ketamina?
Depenent de les condicions físiques, psíquiques i emocionals d’una persona, i també de la dosi en què es prengui, els efectes de la ketamina poden ser molt diferents i variar en intensitat.
Efectes en dosis baixes i mitjanes
Semblants als què provoca una borratxera. La diferència entre els efectes que solen experimentar amb dosis baixes i amb dosis mitjanes d’aquesta droga radica en la intensitat amb què es senten.
- Visió borrosa.
- Dificultat per parlar i pensar amb claredat.
- Alegria, sensació de benestar.
- Pèrdua de la coordinació i de l’equilibri.
- Percepció distorsionada dels sons.
- Lleu sensació de sortir-se del propi cos.
Efectes en dosis altes
Amb dosis més grans, és possible que comencin a notar-se els efectes psicodèlics i dissociatius característics d’aquesta droga:
- Anul·lació del dolor (efecte anestèsic).
- Al·lucinacions.
- Pèrdua de l’orientació.
- Pèrdua de la noció del temps. Un parell d’hores poden semblar un instant i viceversa.
- Cos bloquejat, sense poder moure’s.
- Dissociació, sensació d’ascendir i abandonar el cos. Quan apareix aquest efecte es diu que algú ha entrar en un forat K. Es pot viure com una experiència propera a la mort o com un viatge astral.
- Despersonalització. La persona sent que ella mateixa no és real, com si estigués dins d’un somni lúcid o fos un personatge de videojoc al què està dirigint.
- Desrealització. En aquest cas, la sensació d’irrealitat afecta l’entorn.
Efectes físics
Com totes les drogues, la ketamina també té uns efectes a nivell físic sobre les persones:
- Augment de la pressió arterial. La ketamina és molt perillosa per a les persones que pateixen hipertensió.
- Arrítmies cardíaques, ja siguin bradicàrdies (quan el cor batega més lent del normal) com taquicàrdiques (quan batega més de pressa).
- Distonia: contraccions incontrolades dels músculs.
- Laringoespasmes. La persona sent que s’asfixia, li costa respirar i parlar bé.
- Epilèpsia.
- Entumiment de braços i cames.
Conseqüènces del consum de la ketamina
Consumir ketamina pot tenir conseqüències nefastes, tant al moment de prendre-la com a llarg termini quan es pren regularment.
Patir efectes fatals i immediats sobre la salut
En dosis elevades i en combinació amb altres substàncies (com es sol consumir quan es fa per diversió), la ketamina pot provocar des d’una pèrdua de coneixement fins la mort per aturada cardíaca, vessament cerebral o asfíxia, passant per un coma.
Tenir un atac de pànic o d’ansietat
És a dir, «tenir un mal viatge». Hi ha qui viu els efectes dissociatius psicodèlics d’aquesta droga com una mena d’experiència espiritual o religiosa, especialment els què tenen a veure amb sentir-se fora del cos.
Altres, en canvi, senten veritable terror en experimentar-los i entren en pànic.
Posar-se en situacions de risc
Aquesta és una droga que, a més de desinhibir i minvar les capacitats tant físiques com mentals d’una persona, pot arribar a alterar molt la seva consciència, immobilitzar-la i fins i tot, tornar-la agressiva.
Per tot això és molt fàcil que algú es posi en perill mentres està sota els seus efectes: perquè augmenten les possibilitats de patir un accident, de ficar-se en baralles o de ser víctima d’un delicte (de vegades es fa servir en violacions).
Desenvolupar una addicció
Si la comença a prendre amb una certa freqüència, és possible que una persona aviat necessiti augmentar el seu consum de ketamina, ja que aquesta té una gran capacitat per generar tolerància.
Per tant, també és molt fàcil que desenvolupi una addicció als seus efectes; primer una de molt forta, psicològica, i més endavant també física.
Les addiccions porten també un deteriorament de la salut, problemes econòmics, conflictes familiars, pèrdua de feina o d’oportunitats laborals, abandonament d’altres interessos, aïllament, etc.
Cometre suïcidi o intentar-ho
Algú que es trobi en un estat depressiu o emocionalment vulnerable podria arribar a suïcidar-se o a tenir pensaments suïcides per influència de la ketamina.
Patir problemes mentals
A llarg termini amb un consum habitual, la ketamina provoca pèrdua de memòria, mania, dificultat per concentrar-se, depressió, insomni i flashbacks; un fenomen que fa que algú senti els seus efectes molt temps després d’haver-la pres per darrera vegada.
Els flashbacks poden aparèixer en moments molt inoportuns, influint negativament sobre la rutina i la normalitat d’una persona.
Com tractar l’addicció a la ketamina?
La pròpia malaltia de l’addicció fa molt difícil que una persona pugui enfrontar-se a ella sola. Per evitar-se un patiment inútil i augmentar les possibilitats d’una recuperació total i definitiva, és necessari confiar en un equip mèdic que tracti el problema amb un enfoc multidisciplinar.
Són moltes les causes possibles per les quals una persona desenvolupa una addicció. Per una altra banda, les addiccions tenen un efecte en les persones que envolten el pacient, relació que també es dóna a l’inversa: l’entorn de l’addicte exerceix una influència en la seva malaltia.
Per això, a Craving Girona treballem les addiccions combinant la teràpia individual amb la teràpia en grup, incloent la família del pacient.
El tractament de l’addicció a la ketamina és un procés llarg que abarca diferents fases (desintoxicació, deshabituació, rehabilitació i reinserció).
Prendre’ns el nostre temps i no saltar-nos cap d’elles, junt amb un tracte humà i una atenció personalitzada, és el que fa que el percentatge de persones que aconsegueixen curar-se totalment després de tractar-se amb nosaltres sigui tan alt (actualment, un 86%).
Conclusió
Tot i que sigui un fàrmac molt útil en medicina i alguns dels seus efectes puguin resultar molt atractius i plaents per a algunes persones, no hem d’oblidar que la ketamina també pot provocar sensacions molt desagradables i, sobretot, que és una droga molt perillosa.
No hem d’infravalorar mai el seu poder addictiu ni les conseqüències que pot comportar el seu consum, tant a curt com a llarg termini.
Si t’has adonat de que tens un problema amb la ketamina, és important que et posis en contacte amb un centre de tractament d’addiccions per rebre ajuda d’immediat.
Tens algun dubte que vulguis compartir amb nosaltres sobre aquest tema?
Et llegim als comentaris.