Dedicar molt temps a la feina, a més d’estar ben vist socialment, sol ser beneficiós per a la persona que ho fa.
Augment dels ingressos, millora de l’estatus professional i social… Tot semblen ser avantatges, però què passa quan una persona dedica la major part del seu temps lliure a treballar?
Hem d’estar atents a les circumstàncies en les què això succeeix perquè, depenent de quines siguin, podrem dir que aquella persona s’ha convertit en un workaholic.
Què és un workaholic?
Un workaholic és una persona que ha desenvolupat una addicció a la feina.
Allarga la seva jornada tant com pot, sovint continua treballant des de casa i dedica la major part del seu temps lliure a ella.
I, tot i que, en principi, podria semblar que l’addicció al treball és positiva i beneficiosa tant per a l’addicte como per a la seva empresa, la veritat és que el workaholisme és una addicció comportamental tan nociva com moltes altres.
Un comportament que escapa al control d’una persona, sigui quin sigui, li impedeix prendre decisions de manera racional i relacionar-se amb el seu entorn d’una forma sana.
És a dir: el malalt deixa de ser amo de la seva vida, que pot veure’s completament arruïnada si no aconsegueix superar la seva addicció.
Causes de l’addicció al treball
Tal i com succeeix en la majoria de les addiccions, el workaholisme té el seu origen en diverses causes.
Causes culturals
Treballar molt està ben vist socialment. A més, és comú equiparar l’èxit laboral al personal i és fàcil per a algunes persones confondre la quantitat de feina amb l’èxit a la vida i no ser capaços de renunciar a ella.
Por al fracàs
Per por a fracassar, el workaholic desenvolupa una efectivitat extrema per tal d’evitar-lo i perd el control d’aquesta estratègia, que allarga més enllà de la seva jornada laboral en detriment de la seva vida personal.
Símptomes i senyals d’alerta en un workaholic
Un workaholic no es fa d’un dia per l’altre i hi ha senyals que indiquen que podem estar davant d’un addicte al treball.
1. Feina molt més enllà de la jornada laboral
L’addicte al treball normalment és ja a l’oficina quan els seus companys hi arriben i segueix allà molt després de què ells marxin. A més, sol endur-se feina a casa, fins i tot els caps de setmana.
2. Incapacitat per desconnectar
Quan el workaholic no està treballant segueix pensant en la seva feina i en tot el que ha de fer. No és capaç de relaxar-se i gaudir d’un moment d’oci ni de la seva família o amics.
3. Ansietat o irritabilitat quan no està treballant
La feina és la prioritat a la vida d’un workaholic i viu qualsevol altra activitat o companyia com quelcom que li impedeix dedicar el seu temps a ella, fet que pot provocar-li ansietat, tristesa o irritabilitat.
Conseqüències de ser un workaholic o addicte al treball
El problema del workaholic no és que li agradi treballar, sinó que la necessitat de fer-ho, tot i que no sigui necessari, condiciona la seva vida més enllà del seu control.
Justifica el seu comportament dient que el treball és bo i es reafirma en això quan en rep els fruits: més diners, més clients, més prestigi… recompenses que alimenten la seva addicció i que fan que no pugui sortir d’ella.
Aquestes són algunes de les possibles conseqüències de l’addicció al treball:
1. Problemes en les relacions personals
La feina ocupa el centre de l’espai en la vida d’un workaholic. Tot gira al seu voltant i, per treballar, renuncia a oportunitats d’oci o al temps amb la seva família o amics. Com a conseqüència d’això, les seves relacions es resenteixen.
2. Insomni i ansietat
L’estrès per la càrrega de treball i el desequilibri que acaba causant a la seva vida en no poder-ne desconnectar, unit al deteriorament de la seva vida personal, acaben tenint seqüeles físiques i emocionals en l’addicte.
3. Síndrome de burnout
Quan l’estrès laboral es cronifica apareix el síndrome de burnout, en el qual l’addicte pateix un desgast físic i emocional que pot acabar afectant el seu rendiment professional.
Com tractar l’addicció al treball?
El workaholisme no es correspon amb la imatge que moltes persones tenen d’una addicció, en la qual el consum de substàncies demacra a l’addicte i fa que el seu problema sigui fàcilment reconeixible.
En una primera fase pot passar desapercebut i continuar avançant sense que l’addicte ni el seu entorn se n’adonin.
El workaholic, a més, justificarà constantment el seu comportament i li serà difícil admetre el seu problema fins què les seves conseqüències siguin ja massa evidents.
Com en qualsevol altra addicció, la manera més adequada d’abordar el workaholisme és a través de teràpia psicològica.
En ella, es treballa per ajudar al pacient a modificar el sistema de creences que l’ha portat a crear uns hàbits poc saludables en la seva relació amb la feina i a trobar l’equilibri entre la vida professional i la personal.
La implicació de l’entorn social del pacient és vital per a la seva recuperació, de manera que el tractament sol combinar sessions individuals i grupals amb les persones més properes a ell.
Conclusió
L’addicció al treball té la dificultat afegida de què treballar molt és quelcom que la societat no només no condemna, sinó que valora.
Contràriament al que passa amb altres addiccions, en les què l’entorn del malalt condemna el seu comportament, el workaholic rep recompensa de la valoració positiva que la societat fa del treball.
Per això, davant de la sospita d’estar davant d’un workaholic, és important parar atenció als possibles símptomes per prendre acció tan aviat com sigui possible, minimitzar les conseqüències de l’addicció i facilitar-ne la recuperació,
Si els has observat en tu mateix o en una altra persona és important que ho consultis com més aviat millor amb un professional que t’assessori i et pugui donar l’ajuda necessària.