L’exercici físic és important per a la salut, però quan la seva pràctica i el culte al cos es porten a l’extrem i es converteix en quelcom obsessiu, en una necessitat incontrolable, ja parlem d’addicció a l’esport.
Aquest tipus d’addicció és una malaltia molt nociva que sovint passa desapercebuda, ja que es disfressa de pràctica saludable i d’una lloable força de voluntat.
Veurem en què consisteix, què la desencadena i com tractar-la.
Table of Contents
Què és l’addicció a l’esport?
L’addicció a l’esport és una addicció comportamental en la qual la persona converteix la pràctica de l’esport en quelcom obsessiu. L’esport exigeix l’addicte cada cop més temps en la seva vida, no pot deixar de pensar-hi i passa a ser la seva principal prioritat
D’aquesta forma, altres àmbits personals i professionals perden intensitat i interès i els abandona gradualment.
Al mateix temps, aquesta obsessió i excés pot posar en perill la seva salut física.
En definitiva, l’addicte a l’esport acaba descuidant el seu benestar i altres aspectes importants de la seva vida per tal de saciar la seva necessitat.
Però, per què?
Quines són les causes de l’addicció a l’esport?
A què es deu l’addicció a l’esport? Què porta una persona a dedicar tot el seu temps i esforç a l’exercici?
L’addicció a l’esport no és un trastorn senzill i no hi ha una sola causa a la qual es pugui atribuir la seva aparició, sinó que pot deure’s a diferents factors, depenent de la persona.
Per una banda, està el culte al cos.
La necessitat de fer cada cop més esport per buscar “la silueta perfecta” i, amb ella, el reconeixement aliè; tot per alimentar una falsa autoestima basada en la validació dels altres, en voler agradar.
Habitualment, l’addicte a l’esport és una persona molt competitiva. Viu la competició de forma tòxica i poques vegades gaudeix d’alguna cosa si no és guanyant. De nou, necessita el reconeixement extern.
També quan existeix una falta de gestió emocional es busca l’evasió a través de l’esport. S’utilitza l’exercici com mitjà per “escapar” d’allò que no se sap resoldre o assumir.
Una baixa autoestima, una crisi important, una personalitat obsessiva, antecedents de sobrepès o d’assetjament escolar, entre d’altres, contribueixen a una possible aparició de la malaltia.
La resposta la tenen les endorfines
Les endorfines són uns neurotransmissors que, en alliberar-se, generen una sensació plaent: de felicitat, relaxació… En definitiva, produeixen benestar i disminueixen l’ansietat i l’estrès.
La cerca incessant de les endorfines és el que provoca l’addicció a l’esport.
El problema sorgeix quan la necessitat d’aquesta sensació plaent es torna incontrolable.
Però, a més de la dependència i l’alta tolerància, l’addicte també ha d’enfrontar-se a l’abstinència. La impossibilitat de fer exercici deixa al descobert una persona irritable, vulnerable i emocionalment descontrolada.
Símptomes de l’addicció a l’esport
Com en totes les addiccions, una detecció precoç ajuda al seu tractament i multiplica les possibilitats d’èxit en la recuperació; per això és vital acudir a un especialista en observar els primers símptomes d’addicció a l’esport:
Preocupació obsessiva pel físic
La persona està obsessionada amb el seu aspecte i amb la seva rutina d’exercicis i, tot i així, el resultat mai la satisfà.
Ansietat o estrès en saltar-se entrenaments o àpats
L’addicte a l’esport percep amb culpa i angoixa cada entrenament o àpat perdut com quelcom que l’allunya del seu propòsit.
Descuit de les relacions personals i la vida acadèmica o laboral
En la seva malaltia, l’addicte anteposa l’exercici i la dieta a qualsevol altre aspecte de la seva vida, arribant a descuidar la seva carrera professional, els seus estudis o les seves relacions.
Conseqüències i riscos de l’addicció a l’esport
Els perills de l’addicció a l’esport són molt seriosos i poden deixar seqüeles tant físiques com psicològiques en la persona que la pateix:
Aïllament social i depressió
En la seva addicció a l’esport, l’addicte dedica cada vegada més temps a entrenar i s’allunya del seu cercle d’amics.
També és freqüent evitar situacions en les quals no sigui possible seguir la seva dieta, de manera que molts malalts deixen de menjar fora, fet que contribueix al seu aïllament i a l’aparició de la depressió.
Problemes laborals o acadèmics
L’augment d’hores d’entrenament és, sovint, en detriment del temps que abans dedicaven a la feina o als estudis, de forma que és habitual que l’anteposició de l’esport a tota la resta de coses acabi causant problemes en aquests àmbits.
Danys en músculs, ossos i articulacions
Amb tal de seguir guanyant massa muscular és habitual forçar el cos, patir lesions i, tot i així, continuar entrenant. Sovint, això desemboca en danys irreversibles en músculs, ossos i articulacions.
Tractaments per a l’addicció a l’esport
Com totes les addiccions, l’addicció a l’esport no té una sola causa clara, sinó que es deu a una suma de factors relacionats amb el malalt i el seu entorn. Per tant, abans de fixar un tractament concret, s’ha d’estudiar cada cas de manera individual.
L’entorn de l’addicte té un gran pes, tant en la malaltia com en la recuperació, de manera que sol acompanyar-se la teràpia psicològica individual amb sessions grupals amb persones properes al malalt.
Conclusió
L’assistència al gimnàs sol relacionar-se amb uns hàbits de vida saludables, però s’ha d’estar alerta si la pràctica de l’esport augmenta ràpidament i de manera desmesurada. Sobretot si ve acompanyada d’alteracions en el comportament habitual i en la relació amb altres persones i amb el menjar.
Detectar ràpidament l’addicció a l’esport facilitarà la recuperació de l’addicte i el retorn a un estil de vida sa i equilibrat en el qual l’esport contribueixi a millorar la seva salut, en comptes de deteriorar-la fins que les seves conseqüències siguin ja irreversibles.
T’has sentit identificat amb alguns dels símptomes que hem exposat a l’article? Els has reconegut en una altra persona del teu entorn?
Vols que t’ajudem a detectar o a tractar l’addicció a l’esport?
Si tens algun dubte sobre l’addicció a l’esport o sobre el seu tractament no dubtis a compartir-la en els comentaris o en contactar amb nosaltres per resoldre-la.