Imagina una balança. En un extrem està l’abstinència i en l’altre la recaiguda.
És llavors quan apareix el craving, un impuls irrefrenable disposat a desequilibrar i boicotejar la recuperació de l’addicte.
Avui veurem en què consisteix aquest desig intens, què el provoca i com afrontar-lo quan apareix.
Què és el craving?
El craving és l’impuls sobtat o la necessitat urgent per tornar a consumir que experimenta una persona en tractament i rehabilitació.
El craving pot aparèixer en diferents addiccions a substàncies com el tabac, l’alcohol o les drogues, però també en addiccions comportamentals com l’addicció a les compres, al menjar, al sexe, al joc…
Per exemple, per a un alcohòlic el craving suposa unes ganes irrefrenables de beure alcohol; per a un heroïnòman, el desig intens de tornar a sentir els efectes de l’heroïna, per a un cocaïnòman, l’ànsia per consumir cocaïna de nou, o per a un ludòpata, la necessitat imperiosa de jugar.
El craving, tot un repte en el procès de recuperació
El craving és un dels reptes als quals s’enfronta l’addicte durant el seu procés de recuperació, i una de les causes més freqüents de recaiguda.
És com un ressort, que s’activa davant de determinades circumstàncies o estímuls, que desperten de nou en el malalt un desig intens per tornar a experimentar la recompensa que el consum de substàncies o la conducta addictiva li proporciona.
És un moment de lluita interna en què la persona pateix tant a nivell físic com mental.
La persona pot perdre el control, i fer el que sigui per tornar a consumir i, en definitiva, recaure, Són molts els pacients que diuen no saber què els portà a recaure.
Tanmateix, sempre hi ha un perquè de fons, i entendre’l és part del procés de recuperació.
Com veurem, el craving no s’ha de confondre amb la síndrome d’abstinència, perquè aquest impuls pot aparèixer després de llargs períodes de temps, quan aquesta abstinència ja s’ha superat.
L’addicte ha d’aprendre a detectar-lo i afrontar-lo i ser conscient de què aquest intens desig apareixerà sense haver de consumir, tot i el patiment que experimentarà durant aquest procés.
Tipus de desig o d’inclinació a la droga
El craving pot fer acte de presència de forma activa fins a dos anys després de la recuperació, tot i que és entre el primer mes i el primer any de rehabilitació quan més intensitat i freqüència presenta.
Paul H. Early, doctor especialista en addiccions, distingeix quatre tipus de desig en funció de l’etapa d’abstinència:
Per ús reforçat
El desig sorgeix durant l’etapa de consum i desapareix en abandonar-lo.
Interoceptiu
El sistema interoceptiu té a veure amb el teu estat intern: amb el dolor, les emocions, la presa de decisions, la gana, els nervis, l’estrès, l’empatia, l’addicció, la reflexió…
Aquest tipus de craving fa referència a què durant el mes posterior a deixar de consumir, el malalt s’enfronta a diferents símptomes físics i pensaments amb els quals bregar.
Encobert
Després de dos mesos “net” sorgeix un fals sentiments de confiança o autoconveciment de què ja no és addicte a la substància, al mateix temps que està experimentant una certa incomoditat o inquietud.
Condicionat a estímuls externs i interns
Pot sorgir fins a dos anys després de l’abstinència.
Alguns estímuls o circumstàncies internes o externes (un lloc, un moment, una persona que associa a l’època de consum, sensacions…) desperten de nou el desig de consumir.
Què causa el craving?
El craving sorgeix com a resposta a determinades situacions o emocions o a l’absència d’elles.
Com a resposta a l’abstinència
Una persona addicta cada cop experimenta menor satisfacció en consumir, tanmateix, patiex un gran malestar en deixar de fer-ho.
D’aquest forma, el craving és l’impuls que sorgeix per tornar a sentir-se bé. És un reforç negatiu per alleujar els símptomes de l’abstinència.
Quan el consum ha estat important, la interrupció del mateix ha de fer-se de manera controlada.
Com a resposta a l’absència de plaer
El malalt vol millorar el seu estat d’ànim i sentir-se bé, i el consum és una manera d‘aconseguir-ho ràpidament.
En situacions d’avorriment, tristesa o dificultats, el craving apareix com a solució per a l’addicte.
Com a resposta condicionada a certs estímuls
El consum de substàncies succeeix en un context determinat; un lloc, una activitat, un grup de persones… Això provoca que, a llarg termini, retrobar-se en certes situacions relacionades amb el consum pugui activar de nou la necessitat de fer-ho.
Per exemple, si un alcohòlic entra en un bar, és més que probable que el craving faci acte de presència amb intensitat perquè el consum està vinculat a aquest entorn.
Com a resposta a desitjos hedònics o a la recerca de plaer
Si el consum està associat a una experiència positiva, el craving reapareix en tornar a viure aquella situació. Per exemple, si està associat al sexe, a la festa…
En què es diferencia el craving de la síndrome d’abstinència?
La síndrome d’abstinència respon a la necessitat física de l’addicte de consumir i té una duració limitada. Apareix en les primeres 48 hores i se supera passades unes quatre setmanes.
Tanmateix, el craving apareix des de l’inici de la rehabilitació i fins a dos anys després, activant-se en certs moments o davant de determinats estímuls o estats emocionals.
Com superar el craving?
L’aparició del craving és inevitable quan existeixen trastorns addictius. La qüestió és saber gestionar-lo per evitar la recaiguda.
Existeixen estratègies i tècniques que poden ajudar el malalt a superar aquests moments crítics. De fer, parlar obertament del craving és un bon començament per lluitar contra ell.
És important que el malalt sàpigui que el craving passa. Té una durada limitada que va des d’uns segons a minuts, però passat el punt àlgid i més crític, la intensitat comença a minvar fins desaparèixer.
Ajuda professional: teràpia
És fundamental concienciar el malalt de les conseqüències de la recaiguda, i que tingui eines per afrontar el craving.
Estratègies cognitiu-conductuals
Registrar i analitzar en quins moments o en quines circumstàncies apareix el desig. D’aquesta forma, també podrà preparar-se per quan la situació es repeteixi en el futur.
És molt útil realitzar autoregistres: com és el craving?, quant dura?, què l’ha pogut provocar?, com es gestiona?
Amb ajuda professional s’aprenen mètodes de control per evitar certes situacions o estímuls que incitin al consum; detenció del pensament, buscar activitats alternatives que desviïn l’atenció del malalt, exercicis de relaxació, canvi d’hàbits, tècniques d’imaginació…
Ús de fàrmacs
En l’actualitat, existeixen diferents medicaments per controlar i reduir la intensitat del craving, sempre pautats i sota la supervisió d’un professional mèdic.
El recomanable és combinar la presa d’aquests medicaments amb les teràpies cognitives mencionades.
Conclusió
El craving és un desig intens per consumir de nou la substància o reincidir en la conducta a la qual és addicte.
És un impuls habitual en el procés de rehabilitació, pel que no és un senyal de fracàs, sinó part del procés i de la lluita.
Si treballem per detectar aquests moments crítics i el malalt compta amb eines per afrontar-los, es podrà prevenir i evitar la recaiguda i així continuar amb la seva rehabilitació.
Tens cap altre dubte sobre el craving?
Posa’t en contacta amb nosaltres i explica’ns el teu cas.